Alfafara, fa molt que no et veig, així i tot no t’oblido.
Els primers dies d’agost sempre em recorden a tu.
Penso que estaràs de festa i t’imagino elegant, amb la música sonant pels teus carrers i fent olor de pólvora.
Beure de la font, les passacarrers, esmorzars, dinars, i sopars, l’Aurora, «mentireta», la coca de tomàquet, els concerts, la Plaça.
Cadascuna d’aquestes paraules em porta tants records que per quan me’n vull adonar, he tancat els ulls i estic asseguda amb tota la família a la porta de casa.
El destí és capritxos i abans de tornar-nos a veure m’ha donat l’oportunitat de dibuixar-te.
El meu carrer, les teves festes, els meus records.
Alfafara, no m’oblidis.
